ESCACS

A la primera ronda, molts nervis, preses, errors, imprecissions… què pensàveu? Són xiquets de 10 i 11 anys.

Pel que fa als nostres, victòria ràpida i còmoda de Jose Manuel Nieves (EVA Manises), taula 14, i que va guanyar en poc més de 40 minuts i 24 jugades. El rival atacà al principi, però una imprecissió el va fer perdre peça, que Jose Manuel no va desaprofitar, després va posar el parany… i va caçar la dama.

A la taula 22, Nerea Moran (Vila Real) començava amb problemes per defensar-se de l’atac rival, però va eixir bé de les primeres jugades i, poc a poc, va anar guanyant peonets, fins i tot el contrari es deixà un “doble” de rei i torre. Tot pareixia controlat, però Nerea es va apurar molt de temps i no va poder rematar la partida. Acabà perdent per temps.

A la taula 67, Javier Alcañiz (Benimodo) va jugar molt seriós, com sempre, va guanyar 2 peonets, però no va vore un truquet del rival i va perdre l’avantatge. En una posició on tot indicava que acabarien en taules, Javi va voler guanyar i, com passa moltes voltes, va perdre.

Aquesta vesprada toca remuntar a uns, i assentar-se als primers llocs a l’altre.

Salutacions des de Padrón (A Coruña)

Alfonso Martínez

Tweet

Bé, ahir viatge de 10h en cotxe, arribada a l’hotel, acreditacions, reunió de delegats, publicació 1a ronda… i a dormir.
Hui, 10h 1a ronda i 17h 2a ronda.
Al facebook aniré penjant fotos, que és més còmode.

Tweet

Divendres 8 i dissabte 9 han estat les dates per a la disputa del torneig d’escacs de les universitats valenciana. El que suposa un "Autonòmic universitari", encara que no siga la denominació oficial.

Pel que fa a la competició, el rànking inicial es presentava amb algunes "absències" com la del campió 2010, i moltes "presències", sobre tot per part de la UPV que aportava molts i bons jugadors.

Però la vesprada de divendres va ser més productiva per a la UVEG, que presentava candidatura a les 3 categories: individuals, femení i equips.

No va continuar la sort al matí de dissabte i la representant femenina de la UVEG no va poder continuar en competició per trobar-se malalta. El títol femení es decidiria entre 2 jugadores de la UPV, resultant guanyadora Irene Arqués.

El títol individual absolut, va estar dominat per Manuel Carrasco (UVEG) que prompte es va destacar amb molt bones partides. Encara així, el torneig va estar molt igualar a la part alta, i molts jugadors arribaren amb opcions de "podium". Finalment, moltes taules lluitadíssimes a l’última ronda que van deixar a Carrasco campió, MF Pallardó segon i Pablo Tierraseca tercer.

Per equips, moltíssima igualtat fins arribar a l’empatar al primer lloc entre UVEG i UPV, que es decidí en favor dels primers gràcies al desempat (millor jugador classificat al torneig). Tercera va ser la UA, ja que era la única amb representació femenina, a pesar que l’UJI va fer més punts… curiosa la llei d’igualtat.

Classificació final

Tweet

El pròxim dia 9 d’abril torna…

El tradicional torneig SOPAROT!!!

El local de joc está per confirmar, però treballem per a poder tenir un bar on jugar i sopar, per a que ningú es queixe de que arriba tard, o que ha d’agafar el cotxe…

De moment, al club ja estan les llistes per apuntar-se.

"Hagan juego señores"

Tweet

Crónica de un buen torneo de ajedrez y de una pésima entrega de premios.

[@more@] El pasado sábado día 3 se celebró el
Campeonato Autonómico de partidas rápidas en Utiel. Participaron
alrededor de 60 jugadores, varios titulados, con un local de juego
muy bueno aunque también es de agradecer que el sol nos respetó e
incluso unas gotitas de lluvia refrescaron el día.

La organización dispuso de una
pantalla gigante (supongo que utilizada para ver los partidos del
mundial de fútbol) en la que se podía visualizar la partida del
primer tablero. Según entendí luego, la partida era grabada y,
salvo que algún jugador no dé su consentimiento, serán publicadas
en internet.

Sobre el torneo no hay mucho que
contar, tuvo un discurrir normal, con algún pequeño
incidente-reclamación que no pasó a mayores. El inicio de las
rondas no se demoraba y en apenas 4 horas el torneo estaba completo
(la primera ronda empezó sobre las 10:15h y la 8a ronda empezó a
las 13:55h aproximadamente).

El dominador del torneo fue el MI
alicantino Antonio Granero, que se proclama por tanto campeón
autonómico, seguido de otros MI: Rufino Camarena y Carlos García.
Se quedaba por tanto fuera del podium el 1 del ránking, Luis María
Campos, que pinchó a mitad de torneo y no se pudo “colar” entre
los 3 primeros.

Había otros premios intermedios, por
tramos de ELO, femenino, sub18, veterano… pero no puedo disponer de
todos los nombres de los premiados porque a esta hora (y hace 48h que
finalizó el torneo) no se ha actualizado en la web de chess-results.

Pero antes de la entrega de premios es
donde se dio el momento polémico del día:

Había 2 premios para cada tramo de
ELO, en el mío (1901-2050) yo había quedado tercero, pero los 2 que
me precedían eran jugadores “veteranos”, y en esa categoría
había otro premio que conceder. Todo hacía indicar que uno de ellos
dos sería el campeón veterano, el otro el primero del tramo,
quedando para mí el segundo premio de ese tramo.

Quiero destacar que los tres premios
tenían la misma asignación económica (50€) pero en el caso del
veterano recibía también un trofeo, cosa que en el tramo de ELO no
había trofeo. Además, consideramos, yo y varias personas con las
que hablé (entre ellas los otros dos afectados), que siempre es
mejor ser primer veterano que no segundo de un tramo de ELO… pues
no opinó así el Sr. árbitro principal del torneo ni el
representante de la FACV en el evento. Durante casi 30 minutos
intenté explicarles mi punto de vista, les mostré las bases del
torneo que dicen que se asignarán los premios en orden de mayor
cuantía… pues ni por esas.

Así pues, tras dar mis explicaciones,
tras oir respuestas increibles del tipo “es que un trofeo no vale
nada” (debe ser que los regalan en el carrefour), “es que la
categoría de veteranos es un premio especial” (que yo sepa los
premios por tramos de ELO también) “es que el premio veterano es
por una circunstancia personal” (¿y el ELO qué es sino? Algo que
cambia cada 2 meses, mi edad cambia solo una vez al año, por
suerte)… finalmente se procedió a la entrega de premios, bajo el
criterio del árbitro y del representante de la FACV.

Tweet

Ja està ací el nostre torneig+soparot!!!

Serà el pròxim 17 d’abril i ja podeu anar apuntant-se i votant el tipus de torneig.

De moment l’estrela de la votació és el "Fischer Random", però també està a prop un rellamp a 3+2.

Tweet

Ja està ací l’interclubs 2010.

Com de costum, en aquest bloc anirem criticant… vull dir… comentant tot el que ocòrrega i ens enterem.

De moment el nostre club (Alberic per a qui no s’haja enterat) competirà enguany a 1ª Autonòmica, segona categoria dels escacs a la Comunitat Valenciana, amb rivals d’entitat com el Capablanca de Torrevella, Dolores, Casino de Novelda, Ruy López Elda, Enric Valor d’Alacant, Ateneu Pablo Iglesias d’Alx, Ibi, Fomento de Gandia, Carcaixent, Xàtiva i Sueca.

Poca cosa més podem comentar a hores d’ara ja que la informació arriba molt a poc a poc.

Tweet

Benigànim, 18 octubre de 2009

El C.E. Alberic participà amb un equip
que va ser dels més regulars, eren el 12 de rànking i en el lloc 12
van quedar al final.

El matí començava amb bones
espectatives, cap dels 4 jugadors sabia que el torneig durava tot
el dia i van haver de pasar per casa per agafar diners per al dinar.
Eixirem amb retràs.

Però com el xòfer té nivell,
arribàrem just a temps per a començar bé… però com això no
“mola”, la primera ronda la vam perdre 4-0 en pocs minuts. Això
si, contra l’equip que va ser subcampió. Així doncs, vaig tenir
temps de pegar un bon “puro” per despertar els cervellets del
club.

Segona ronda i van a per totes contra
Benigànim. Guanyem 3-0 rapidet, però queda Jose Luis que no vol ser
menys. La pressió el va fer tocar una torre i el subconscient li va
fer negar-ho, cosa que em molestà molt. Es pot guanyar i es pot
perdre, es pot jugar millor o pitjor, però l’esportivitat està per
damunt de tot. A més, es que jugar torre era la bona i la que va fer
era inferior… continuen jugatn, JL arriba a estar perdut però ho
entrega tot per aguantar, el rival va apurat de temps i quan va a fer
mat li cau la bandera. Novament reclamació, intervé l’àrbitre per
segona vegada i fa valdre la posició al tauler. Potser ara JL tenia
raó, però les bones partides es guanyen jugant i no amb pilleries.
També és cert que un delegat no hauria de dir res als jugadors fins
que acaba la partida, però si ell està més nerviós que el
xiquet… el deixem fer.

Tercera ronda, 3-1 al Alzira B. No va
haver molta història, el rival estava amb 3 jugadors i els nostres
van imposar-se bé.

Quarta ronda, Enric Valor. Última del
matí, i ja ningú recordava que açò és una competició… perdem
4-0 rapidet, que tenim fam i cal dinar…

Durant el dinar va passar de tot: Sergi
es deixà la motxilla a la taula de joc, vam haver de tornar; després
torna a perdre els diners, ah no, que estaven en altra butxaca… JL
que no parava de dir que sols duia un punt. Vicent que encara volia
anar al Bali si guanyàvem…

Cinquena ronda, EVA-Manises B. Per
primera vegada un rival equilibrat amb nosaltres. Però Vicent va
cedir fàcilment per no enrocar a temps i Sergi, sense jugar
malament, no va poder plantar cara al rival. JL en equilibrarse el
joc va acceptar taules i JR, cabut com és, quasi perd per bandera
per voler guanyar… i va fer taules. Perderem 3-1.

Sisena ronda, Quart. Última del dia i
algú ja vol tornar a casa, per això juga la pitjor apertura que sap
i acava prompte. Hi ha un altre que quasi no s’ha enterat del torneig
i torna a perdre. 2-0 en contra i rapidet… però ens quedava
l’estrela de l’equip en acció, super Sergi Rodríguez per a qui no
el conega, que pareixia que estava inferior (això pensà el rival) i
va anunciar mat quan el rival podia eixir-se… quina cara pobret,
encara com va corona una superdama i, després de fer passejar el rei
rival, li va fer el mat que a això es juga. L’última partida va ser
la de JL, que es posà seriós i va fer la faena com toca tancant
l’alfil rival per a guanyar un final de peonets. 2-2 empat,
classificació final en el lloc del rànking per a que no critiquen
molt i a casa complidets.

Això si, hem descobert una nova
categoria de jugador: qui més punts fa és el pitxitxi en futbol,
Alfonso en el C.E. Alberic… i qui menys punts fa és el BENET del
club.

P.D.: espere que els habituals copions de blocs no vegen cap crítica a la FACV, no la he fet perque el torneig va estar molt bé. Si hi havera alguna cosa a criticar, ho faria, com sempre.

I a eixe que va malparlant de mi… a vore si es mira el melic que té més coses que callar de les que diu. Per cert que jo sí que deixe posar comentaris ací, no com altres.

Això si, evidentment que tinguen a veure amb el tema de que es parla, que ja he borrat algun de publicitat.

Tweet

El dia va eixir plujós, però el nostre presi es va assabentar a la FACV de que hi havia local de joc alternatiu. Així doncs, vam eixir la representació del club cap a Utiel, anàvem els 3 millors jugadors de partides ràpides d’Alberic.

Vam eixir amb prou de temps (com que no havíem d’esperar al típic “tardó”… ) per la qual cosa vam arribar més de 30 minuts abans de l’inici del torneig. Bé, de l’hora d’inici oficial (16h), perquè la “real” van ser les 16:45h. Aquest fet ja és habitual en certs tornejos, sobre tot els que organitza la FACV, però esperava que un torneig anomenat “autonòmic” tinguera un poc més de categoria en l’organització i puntualitat.

Pel que fa al torneig, fina la 4ª ronda tot anava com era d’esperar: guanyàvem als de menor rànking perdíem amb els de major… però van haver 2 fets que van canviar els futurs esdeveniments.

D’una banda, Alfonso va jugar contra un jugador que no havia d’estar al torneig: si les bases diuen que no poden jugar extrangers amb més de 2200 ELO FIDE, això vol dir que un amb 2230 que no ha nascut a Espanya… bé, reclamació, explicació de la falla que no és convincent. Com sempre la FACV fa el que li rota pels…

L’altre fet encara va ser més esgarrifós: l’enfrontament directe entre Javier Cortés i Jose Ramon Mateu!!! La partida, diuen, que va estar igualada (això crec que vol dir que Javi estava perdut i va trobar la que guanyava) però que al final es va imposr l’experiència.

Amb aquests dos fets, el que va continuar va ser digne d’un expedient X: Javi no va perdre cap partida més fins arribar a la fi, aconseguint un magnífic 6É LLOC FINAL AMB 6 PUNTS DE 8 PARTIDES (i això que tenia el pijor desempat) empatat amb el 4t.

Els altres dos van acabar complint el mínim esperat per a ells: Alfonso 4 pts (50%) empatat amb tota una tropa de jugadors, Jose Ramon 3 puntets que pareixen pocs però hem de recordar que açò era el Campionat Autonòmic, no un obert de poble.

Per als qui no van vindre, també hem de destacar el piscolabis que vam tenir després del torneig i abans de l’entrega de premis, que també era de categoria autonòmica, a més de les begudes que no van faltar durant tot el torneig.

Classificació final

Tweet

Torne a publicar en aquest bloc, més que res perque no recorde les dades de l’altre, jejeje.

He tornat a demostrar que quan jugue sense haver dormit bé per haver eixit de festa la nit anterior, faig més bon paper que si he descansat "com toca":

Resultats individuals

El torneig comptava amb la presència de molts jugadors, molts titolats i molt de retard en començar. A la fi, el torneig el va guanyar explèndidament el MF Jose Vicente Pallardó (Alaquàs) per davant de GMs com Arizmendi, Cifuentes, Kolmjenovic… com que ja eren més de les 15 hores no em vaig quedar a l’entrega de premis, però acó podeu veure la Classificació final.

Pel que fa a la meua actuació, vaig tenir de tot:

1- Per començar un rival que quasi no sabia no moure les peces, sense història (1 pt).

2- Primera partida "dura" contra un MF i primera victòria "contra pronòstic". Partida molt igualada en la que decidí el temps, encara que el meu rival va fer una il·legal quan li quedava 1 segon (2 pts).

3- Un altre MF, però esta vegada un error a l’apertura em fa perdre ràpidament (2 pts).

4- Un rival de més de 2200 que amb una bona combinació em va guanyar una peça en un final en el que tenia opcions de puntuar. (2 pts)

5- Partida complicada contra una jove promesa alacantina, amb Elo Fide i després d’haver perdut 2 partides seguides, però esta vegada vaig fer jo la bona combinació a l’apertura i el rei rival va anar a la gola del llop. (3 pts).

6- Un altre rival de més de 2200, acostumat a guanyar premis (encara que de vegades els trau a partir en algun company) la partida va ser prou igualada, però un bot del meu cavallet em va donar l’avantatge suficient per a controlar el final. El temps va fer la resta. (4 pts)

7- Arribem a l’última ronda, amb poques opcions de premi. El rival torna a ser un jugador de més de 2200, que a més venia de fer un molt bon paper al Campionat d’Espanya per equips. La partida va ser prou igualada, però jo anava molt pijor de temps i aixì vaig fer una imprecissió que em va fer perdre una qualitat. Ho vaig intentar però si el rival juga bé no sempre puc "atracar".

Al final 4 puntets i una performance 100 punts per damunt del meu ELO, prou bé per a haver dormit 3 horetes després d’haver anat de "bodorrio" la nit anterior.

La resta de jugadors del club… si ells volen que ho conten però ho resumiré dient que el millor va ser Jose Ramon amb 3 punts i alguna bona partida. La resta van estar per davall del seu nivell, encara que parega estrany, si, un poquet de nivell tenen.

Al menys Vicent Doménech "jr" i Sergi Rodríguez van fer 2 puntets i van guanyar la seua primera partida en un "open". La de Sergi crec que no va ser per ilegal.

Tweet